projecte km0

15 enero 2010

el 23 de gener vine a gaudir amb nosaltres del 2on viatge!!!!

ja ens apropem al final de la segona estació del nostre viatge

VIATGERS S'ESCAPA EL TREN!!!!!.....qui vol pujar a la propera estació?

prepara el bitllet... T'esperem!!!!

11 enero 2010

Avui va de titelles

MAPES,CASES, CAMINS, CIRCUITS que hem caminat per visitar-nos

LLITS de COLORS de SOMNI

EL LLIT DE COLORS

Cada llençol és un color

Cada color és un somni

Cada somni és un viatge

I cada viatge s un lloc

Cada lloc és una hist

Cada història és un somni

Cada somni és un nou lloc

Que visites

I cada coixí que agafes

somnis nous que segons l’ ordre

van canviant.

Cada història una aventura

I cada aventura una barrera

Cada barrera un obstacle

I cada obstacle un final feliç

La Tela ja feta!

poema del Sergi

Formes suggerents, com ens sentim?

Dues sobre rodes!!!

MOVIMENT SOBRE RODES.

Trobades , Separacions, Retrobades, Equilibris, Líneas, Girs, BALL !!!

21 octubre 2009

preparant la primra estació del viatge

Suscribirse a: Entradas (Atom)

les barreres

TENDRESA COHIBIDA

Quantes vegades escatimem tendresa? Ofeguem un gest que hauria d´acostar-nos a l´altre però que fa por que descobreixi el nostre cor conmogut. Tanquem els sentiments apartant el perill de resultar cursis, febles o inadequats, ens quedem sense paraules i per no dir, sense caricies que donar. A vegades no sabem expressar tendresa o no ens permetem sentir-la. La tendresa pot aflorar espontània quan menys o esperem. Ens porta de la mà desvalguda amb el cor despullat, o acompanya les llàgrimes de l´altre, en connexió amb quelcom més enllà de nosaltres.

PARELLES VOLANT LES ROBES

Roba sedosa i suau que es desplaça per l´espai.Agafat cada extrem de la roba per unes mans creatives.Corren per la sala les parelles agafades, observant com les robes volen al vent.Pujen i baixen les robes al passejar per la sala i els seus moviments hipnòtics penetren fins a l´últim punt òpticQuina harmonia de moviments!! Quin colorit i quina vida!! Rialles que acompanyen el balanceig entre una i altra ànima.

LES BARRERES

Dins de cadascún de nosaltres hi ha una barrera inconscient, aquella que ocultem perquè no la volem fer pùblica i sempre està millor presumir de tot el que tenim i fem en la vida. Aquestes barreres són els nostres límits davant la vida, les nostres misèries humanes que no ens atrevim a dir ni pels nostre interior ni en la nostra soledat.

En la part social ens manifestem com a èssers tolerants amb els altres, però, realment podem admetre que nosaltres no som tant alts com aquell, que no tenim una figura tant esbelta com aquella, que no poseim una casa tant meravellosa com la del veï, que els nostres fills no són perfectes.Quant ens pregunten a nosaltres: Sí tinguessis un fill o filla homosexual com ho prendries?. Tots contesten igual: No passaria res, ho admetria i l'estimaria. Realment estem dient la veritat o ho fem per quedar bé perquè és la resposta que s´espera d´un mateix. Segur que patiria el pare i la mare i li suposaria un gran mal de cap davant la nostra societat, això seria una barrera, això seria una part d´ells que no voldrien acceptar. Som honestos amb nosaltres?Ens parlem amb confiança ¿Diem realment tot allò que volem dir o pel contrari canviem segons l´ambient i el moment?

Sí la nostra filla ens diu que es vol casar amb un àrab. Estem tranquils i realment satisfets amb la notícia?. Això ens planteja una barrera en la societat i diferents cultures, diferents formes de veure la vida. Cal seure i parlar. Dialogar i arribar a acords.

Diem que creiem en una societat multiracial i que podem viure tots plegats. Pensem igual quan la única escola que li pertoca anar als nostres fills és una escola plena de gitanos i minories ètniques?. Prefeririem en aquest cas buscar una altra escola i recorrer uns quants quilòmetres diaris pel bé dels nostres fills.

Vivim en un entorn amb varietat de idees i totes elles respectuoses. Creiem que podem admetre davant d´altres que som cristians sense que es tirin a sobre nostre, siguem jutjats pels nostres ideals i rebutjats d´un entorn.

Sí guanya el Barça i no som, llavors anem en contracorrent. Sí aquell és del PP el mirem amb ulls negatius.Sí aquella o aquell és nega a posar tele a casa seva, llavors diem- aquella és més rara!!!! Les barreres fan que siguem falsos, mediocres, que no valorem el que tenim, que ens tornem egocèntrics, que volguem aparentar, que no ens estimem perquè sempre ens comparem amb altres, que hi hagi envejes, estafes i facilment ruptures conjugals.

Hem de ser congruents amb el que pensem i fem i evidentment ACCEPTAR-NOS COM SOM I COM SON ELS ALTRES i entendre que no pensem pas tots igual i cadascu de nosaltres és un món per descobrir i estimar.

MON PEDROSA

2 escrits d'en Pep

BASTONS (21/10/09)

On vas bastó,

simple pal que

m'ajudes a trobar-me

amb mi mateix?

On em portes avui?

Cap als altres companys,

que tu fas iguals?

Cap a un espai insospitat?

La teva recta gravetat

m'adreça l'estructura;

la teva dolça lleugeresa

ens acobla a tots plegats...

Cercle d'àngles i vèrtex,

caos de pals i gent:

quina por d'embolicar-nos,

quin desig de retrobar-nos!

JOCS DE MANS (28/10/09)

Palma, palma, palmell, d'ella

records de dissabte al matí,

persona retrobada, olor coneguda,

ferma presència i acció.

És el joc del tu o jo,

de jo i tu, junts, o no?

ara ballem pujant l'escala,

ara dibuixem sols de colors,

olors de menjars i de paella.

Poc a poc s'acaba el contacte

però encara hi ha el record del tacte,

de la cura, del rapte del dissabte!

Pep Mogas

Escapar de límits i fronteres

Límits, fronteres, el bé i el mal.

On és la línia de l’horitzó?

Cal estar alerta !

Subtils barreres d’aprovació

creen un mur d’aïllament.

Cal estar alerta !

Banderes blanques de prejudicis

sempre anteposen la condició.

Cal estar alerta !

Ens amaguem, forgem teranyines

fines cortines de nostra ment.

Cal estar alerta !

La seductora seguretat

lliga i encercla sense raó.

Cal estar alerta !

La covardia i l’egoisme

de l’alegria frenen el vent.

Cal estar alerta !

Límits, fronteres, el bé i el mal.

On és la línia de l’horitzó?

Cal estar alerta !

Montserrat Mas

El camí de la vida i l'avui

El camí de la vida no és gens fàcil.
Està ple de dificultats que ens inmovilitzen.
D'entrebancs que ens impedeixen de gaudir de sensacions i experiències meravelloses.
És per aquests motiu que no hem d'oblidar les petites coses que ens envolten.
Mirar com el sol neix, descobrir una cara que riu en un núvol. Trepitjar la sorra calenta cap el tard. Estirar-se a l'herba i contemplar un cel estrellat en una nit serena. Olorar el bosc quan han caigut quatre gotes. Escoltar una veu amiga. Cantar una cançó o ballar una dansa. Dir t'estimo o fer un petó.
És aquí i amb tu Elena on cada dia miro i camino amb més il-lusió. On m'enriqueixo de tots vosaltres.
Moltes gràcies a tots.
Molt bones vacances, viatgers.
Petons a cabassos i fins dimecres !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Avui, fa dos anys

que ens vas deixar.

Avui, fa dos anys

que no sentim la teva rialla.

Avui, fa dos anys

que una malaltia fulminant

et va dur a emprendre el viatge

cap el món d’Hades.

Avui, fa dos anys

que t’enyoro més que mai.

Avui, que fa dos anys

em faig el propòsit de recordar-te

encara que sé

que el temps em portarà a oblidar-te.

Avui, fa dos anys

que em separa de tu

una barrera infranquejable.

Núria Escorsa

L’HORITZÓ

Sempre m’ha agradat el mar, és la part de la natura que més sentiments em porta. Quan era petita, em quedava tranquil·la, mirant a l’infinit, i pensant què hi havia més enllà d’aquella línia llunyana i imaginària, que és l’horitzó. I quan vaig aprendre a nedar, sempre volia arribar, i tocar-lo.

L’horitzó, aquella línia llunyana que ens separa, o ens uneix? D’ell pengen diferents cultures, diferents religions, diferents pensaments, diferents paisatges. Però a la vegada tots s’interrelacionen amb la tolerància i el respecte: m’és igual què penses, m’és igual de quin color és la teva pell, m’és igual quin idioma parles, la roba que portes, la música que balles o la música que escoltes.

L’horitzó, com a barrera o com a fil d’unió entre països? Depenent com actuem o com ens relacionem, o com acceptem a la resta de persones, podem considerar-lo d’una manera o d’una altra.

Perquè l’horitzó és el mateix aquí i allà; igual que el sol o la lluna, que ens miren amb els mateixos ulls, i on es troben totes les mirades, on es troben totes les cultures.

mercè

Barreres

Cada cop que posem una barrera, ja sigui a nosaltres mateixos o a algú altre (que en el fons és a nosaltres mateixos), és com si ens tapessim un ull, o ens lliguessim una mà a l’esquena, ens tapessim un forat del nas o anessim a peu coix; les barreres no ens deixen veure amb claredat, moure’ns, respirar amb tranquilitat, arrivar allà on volem, avançar…

Barreres n’hi ha de molts tipus però totes neixen del mateix lloc i estan fetes del mateix material…. LA POR. La por a ser lliures, a ser feliços, a ser nosaltres mateixos, a ser estimats…

Però, si alguna cosa tenen de bo les barreres és que no són indestructibles, que així com nosaltres les creem, nosaltres mateixos les podem destruir. Si un és capaç de veure-les (perque saben camuflar-se molt bé i de vegades no es deixen veure amb facilitat)… si un és capaç de veure-les té la opció d’intentar destruïr-les per poder veure-hi clar, amb amplitud, per poder respirar bé, per arrivar allà on volem, per poder avançar….. això sí, cal anar ben armat de ganes i convenciment de destruïr-les, i sobretot amb un bon carregament de CORATGE!!

Passar una barrera té moltes possibilitats. Encara que s’esgoti un camí sempre en podem trobar un altre.

Núria Güell

LA “INDECICIÓ” I LA “POR” SÓN DUES BARRERES

Una tarda d’estiu caminava una estoneta (per alló de fer salut) quan vaig veure a l’altra banda del carrer un apreciat amic de joventut que feia vint anyns que no veia. El meu primer impuls va ser cridar-lo, saludar-lo, preguntar-li qué havia fet tots aquells anys, però per algun motiu, aleshores desconegut, no ho vaig fer.

Al cap de quatre dies comptats, se’m va donar una segona oportunitat, passejant per allà mateix el vaig tornar a veure, però tot i desitjar apropar-m’hi vaig dubtar i tampoc li vais dir res.

Encara no havia passat un mes quan m’arribava la tràgica notícia de la seva mort. En aquell moment les cames em van començar a tremolar i el cor a bategar amb força. Només podia plorar i plorar.

Ara ja més serena puc adonar-me que la “indecició” i la “por” són dues barreres, sempre presents, que ens impedeixen de reaccionar a temps i de ser nosaltres mateixos amb plena llibertat.

Núria Escorsa.